Aletheia

Distímia: Comprendre la Tristesa Persistent i Com Afrontar-la

La distímia: Quan la tristesa sembla no tenir fi


Tots tenim dies en què ens sentim tristos, esgotats o simplement sense ganes de fer res. Un mal dia a la feina, una discussió amb un amic o una etapa complicada a la vida ens poden fer sentir desanimats. I això és normal: forma part de ser humans. Però, què passa quan aquesta sensació no se’n va? Quan passen els mesos —o fins i tot els anys— i aquest núvol gris continua allà, afectant la teva vida diària? Potser no es tracta només d’un mal moment, sinó d’alguna cosa més profunda: la distímia, o trastorn depressiu persistent.

 

Què és la distímia i com es viu?

Imagina llevar-te cada dia i sentir que el món pesa més del que pots suportar. No necessàriament estàs enfonsat en la tristesa, però tampoc trobes alegria en gairebé res. Algunes persones descriuen la distímia com viure en “pilot automàtic”: fas el que has de fer, però sense entusiasme ni motivació.

Per exemple:

  • L’Andrea, de 42 anys, sempre ha sentit que no acaba d’encaixar. Des de jove, ha patit una constant sensació de desànim. Tot i que treballa i té una família, sent que va “arrossegant els peus” emocionalment. Els seus amics pensen que és “pessimista per naturalesa”, però per a ella és més que això. Simplement no recorda com és sentir-se realment bé.
 
  • En Carlos, de 29 anys, porta anys sentint-se cansat tot el temps. Tot i dormir més de vuit hores al dia, sempre es desperta esgotat. Fa temps que va deixar de gaudir de coses senzilles com passejar o escoltar música. Ho atribueix a l’estrès de la feina, però sap que podria ser alguna cosa més.
 

Aquests exemples reflecteixen com la distímia pot passar desapercebuda, ja que moltes persones s’acostumen a viure amb aquest estat d’ànim baix, creient que és “la seva manera de ser”.

 

Diferències entre la distímia i un mal moment emocional

És normal sentir-se desanimat després d’una ruptura o un problema a la feina, però aquests sentiments solen desaparèixer amb el temps. La distímia, en canvi, no se’n va tan fàcilment.

Un mal moment emocional pot sentir-se així:

  • Estàs trist durant uns dies o setmanes, però saps que es deu a alguna cosa concreta (com una discussió o un fracàs).
  • Encara que costa, trobes maneres d’animar-te: un passeig, una conversa amb un amic, una activitat que gaudeixes.
  • Després d’un temps, tornes a sentir-te com sempre.
 

La distímia se sent diferent:

  • La tristesa persisteix durant mesos o fins i tot anys, independentment de si les coses van bé o malament.
  • Les activitats que abans t’animaven ja no funcionen: el que abans et feia feliç ara et deixa indiferent.
  • Comences a perdre la confiança en tu mateix, amb pensaments com “mai em sentiré bé” o “això és el que sóc, no puc canviar”.
 

 

És el mateix que la depressió major?

No exactament. Tot i que comparteixen algunes característiques, la depressió major és més intensa i pot arribar a incapacitar-te completament. La distímia, en canvi, és més “silenciosa”, però constant.

Per exemple:

  • La depressió major seria com estar atrapat en un forat profund del qual no pots sortir.
  • La distímia, en canvi, és com caminar amb una motxilla plena de pedres. Continues endavant, però amb dificultat, i cada pas se sent pesat.
 

 

Com afrontar la distímia i millorar el benestar?

Tot i que la distímia és una condició persistent, hi ha maneres de gestionar-la per millorar el benestar i recuperar la qualitat de vida. Algunes estratègies que poden ser d’ajuda inclouen:

  • Parlar amb algú de confiança: Compartir el que sents amb persones properes pot ajudar-te a alleugerir la càrrega emocional i a sentir-te recolzat.
  • Consultar amb un professional: Un psicòleg o terapeuta pot ajudar-te a entendre millor les teves emocions i a desenvolupar eines per afrontar els desafiaments de la distímia.
  • Cuidar el teu cos: Incorporar activitats físiques a la teva rutina diària, com caminar o practicar ioga, pot millorar el teu estat d’ànim afavorint l’equilibri físic i emocional.
  • Establir petits objectius: Introduir metes senzilles en el teu dia a dia, com sortir a fer un passeig o preparar un àpat especial, pot ajudar-te a trobar un sentit d’assoliment i motivació.
  • Practicar l’autocompassió: És important ser pacient amb tu mateix. El procés de millora pot ser gradual, però cada pas compta per construir una estabilitat emocional més gran.
 

 

Reflexió final

La distímia pot semblar una companya invisible, sempre present, però no ha de definir la teva vida. Si et sents identificat amb el que hem descrit, recorda que no estàs sol i que hi ha maneres de sentir-te millor. Reconèixer el que et passa és el primer pas cap al canvi.

 

Referències